Tortugues al teatre!

El dimarts passat va ser un dia molt especial. A part d'anar a l'escola per la tarda (i ajudar els nens a posar purpurina a les seves tapes de l'àlbum), els vaig anar a veure a l'Ateneu.

El motiu d'aquest esdeveniment era l'espectacle de Nadal que els alumnes de l'escola La Tordera celebren cada any. Recordo que jo també en feia, quan era petita; i m'agradava moltíssim. 

El dimarts era el dia de les aules A, i dimecres el de les B. Com que la meva classe és 1r A, doncs, em va tocar anar-hi dimarts (i sort, perquè sinó segurament no hi hauria pogut anar, ja que dimecres teníem una excursió amb els de l'institut), i em vaig saltar les tres primeres hores de classe.

Al arribar, mentre els nens més grans venien caminant, tots els alumnes que ja eren a l'Ateneu es van asseure a la sala petita i van projectar ''Fantasia''. El principi de la pel·lícula, s'ha de dir, és força avorrit i els nens estaven nerviosos i jugaven. Quan la cosa es va posar una mica més interessant ja els van cridar per anar a la sala gran, i van seure a les cadires vermelles. Jo estava al seu costat.

El tema de l'espectacle eren els quatre elements. Ells feien l'aigua, i representaven tortugues. Ho van fer molt bé; la música era molt maca i anaven molt coordinats, tot i ser de primer de primària. Van ballar amb molta més calma i tranquil·litat que no pas els nois de l'ESO, que sembla que tinguem una espècie d'afició pels espectacles caòtics, sense organitzacó. 

Quan va acabar els van donar galetes, ja que tenien molta gana, i després d'estar una estona asseguts i parlant i jugant ens va venir a buscar l'autocar.

Finalment, vaig tornar a l'institut molt contenta i amb un bon record. 

                                                                        Cartell de l'obra. 

El mur

El dimarts passat vam fer una cosa diferent. En comptes de fer racons, els nens avançaven feines que tenien per acabar (i que havien de posar a l'àlbum). Mentre preguntaven a la professora pels exercicis que no entenien, em van encarregar la feina d'ajudar a acabar un mural. Els alumnes havien de sucar una esponja rectangular en una pintura marronosa i prémer contra el paper, per tal que el mural semblés un mur ple de totxanes. Passaven d'un en un i feien quatre files horitzontals amb la pintura. Quan vaig arribar jo ja anaven per més de la meitat, si bé és una feina que cal fer durant uns dies, perquè és llarga i costosa. 

Amb cura, vaig intentar ensenyar-los com ho havien de fer, i va quedar fantàsticament bé.

Tinc ganes de veure què és el mur exactament, i on anirà col·locat! 

Nines de fusta

El dimarts passat (no vaig poder escriure entre setmana) vaig voltar una estoneta pels racons i després vaig anar al de caseta (on hi ha una cuineta, una fusta de planxar, una taula i varis estris més, i que es troba fora el passadís), que feia des del primer dia que no hi anava. Al cap d'uns minuts els nens es van cansar de jugar a pares, mares i metges i van deixar la taula parada i plena de menjar per anar a jugar amb la caseta de fusta que hi ha al costat d'una columna. És una construcció de fusta força gran, deu arribar-me una mica més amunt dels genolls. Van obrir una caixa on hi havia moltes nines, taules i cuines petites, i van començar a omplir la casa amb els mobles. Dos nens molt entremaliats i juganers (que macos que són!) van desvestir a les nines, amb la qual cosa encara hi va haver més feina a l'hora de recollir. De fet, no havíem acabat de muntar l'interior de la caseta (sí, jo els ajudava) que va ser ja hora de recollir.
Vam acabar quan tots els altres nens va estaven en silenci asseguts a classe, de fet, ja que hi havia moltes coses per endreçar.
Després el ritual de cada dia, però una mica diferent: en comptes de parlar de cada racó, el que es va fer va ser parlar del que havia fet malament cada nen. Aixecaven la mà i deien el que creien que ells mateixos no havien sabut fer bé (aplicat al comportament).

Tocat i enfonsat!

Aquesta setmana han canviat alguns dels racons.
Per això avui m'ha tocat anar a un dels més difícils pels nens: el racó de vaixells.
Sí, es tracta del típic joc d'enfonsar flotes. I reconec que, quan era petita, vaig trigar a entendre com funcionava. Per això entenc perfectament que és un dels jocs més conflictius per ells.
De totes maneres, és entretingut. L'únic problema que hi ha haver va ser que les ganes que tenien de guanyar feia que miressin (dissimulant, per suposat) al taulell de l'equip contrari. Per molt que els repetissis que no es fan trampes, seguien i seguien... Al final, quan faltaven només cinc minuts, van canviar els equips (al principi anaven totes les nenes juntes i els nens a un altre grup), i sembla que la cosa va millorar... Almenys ja ho sabem per un altre dia!

Preguntes

Durant aquestes poques setmanes una de les coses que he pogut observar dels nens de la classe de la Xocolata és que són molt curiosos.
Els agrada treballar i jugar, però de tant en tant pregunten. Pregunten molt.
No dic que no m'agradi, no: ho gaudeixo molt. És com un interrogatori, però un interrogatori dolç i lleuger. Respons a preguntes que només poden imaginar-se els nens, i, per tant, has de rumiar una resposta que també sigui vàlida per ells. Això és, en part, com un joc. El que més m'agrada és quan respons, que tots els nens et miren amb cara d'interès. M'ho passo molt bé.
Tema a part, aquest dimarts vaig anar, sobretot, al racó de regletes.
Consisteix en ajudar als nens a fer sumes mitjançant uns blocs de fusta. Els d'1 unitat són més petits que els de dos, i així successivament. És complicat explicar-ho. El cas és que jo també hi havia jugat, a la Tordera, però no me'n recordo gaire. Tinc alguna vague imatge, però només molt difuminada. Per això em va costar... sí, bé, em va costar una mica entendre-ho els primers cinc minuts.
Crec que el pròxim dimarts aniré al racó de mandales o al de cartes.

Petons de Xocolata

Hola!

Em dic Júlia López i a partir d'ara aquest serà el meu blog de treballem plegats. 

Els dimarts, just després de dinar, vaig a l'escola La Tordera amb els nens i nenes de 1rA, de la classe de la Xocolata. Aquesta mateixa tarda els toca fer racons, que són una espècie de jocs en què es fan activitats com ara matemàtiques, llengua, dibuix, o simplement el joc. 

Mica en mica aniré descobrint aquests tallers i també coneixeré més tots els nens i nenes de la classe.  

De moment, però, ja puc dir que he participat superficialment en uns quants d'aquests racons, encara que no els he descobert tots encara. 

Els alumnes m'han ensenyat tot orgullosos uns dibuixos que van fer amb xocolata desfeta, lligats amb unes pinces a un fil que penja del sostre, com peces de roba en un estenedor. Són molt originals i, ho he d'admetre, em vaig morir de ganes de dibuixar jo també. 

També em van explicar que havien fet petons de xocolata. Van posar-se xocolata als llavis i van agafar un mural, on els van estampar. Ara, el tenen penjat a la classe i n'estan molt contents. 

He ''cuinat'' i ''planxat'' al racó de cuinetes. Feia tant de temps que no jugava a aquestes coses, que he recordat tot el que solia fer amb la meva germana quan érem petites. També he jugat a construcció amb uns blocs de fusta i he vist fotografies de torres i cases que havien fet els nens. 

De moment, puc dir que estic molt contenta amb la classe que m'ha tocat, que hi ha molt bons nens i nenes i que, durant l'estona que estic allà, jo també em sento petita, ja que torno al meu jo juganer i creatiu.