Tocat i enfonsat!

Aquesta setmana han canviat alguns dels racons.
Per això avui m'ha tocat anar a un dels més difícils pels nens: el racó de vaixells.
Sí, es tracta del típic joc d'enfonsar flotes. I reconec que, quan era petita, vaig trigar a entendre com funcionava. Per això entenc perfectament que és un dels jocs més conflictius per ells.
De totes maneres, és entretingut. L'únic problema que hi ha haver va ser que les ganes que tenien de guanyar feia que miressin (dissimulant, per suposat) al taulell de l'equip contrari. Per molt que els repetissis que no es fan trampes, seguien i seguien... Al final, quan faltaven només cinc minuts, van canviar els equips (al principi anaven totes les nenes juntes i els nens a un altre grup), i sembla que la cosa va millorar... Almenys ja ho sabem per un altre dia!

Preguntes

Durant aquestes poques setmanes una de les coses que he pogut observar dels nens de la classe de la Xocolata és que són molt curiosos.
Els agrada treballar i jugar, però de tant en tant pregunten. Pregunten molt.
No dic que no m'agradi, no: ho gaudeixo molt. És com un interrogatori, però un interrogatori dolç i lleuger. Respons a preguntes que només poden imaginar-se els nens, i, per tant, has de rumiar una resposta que també sigui vàlida per ells. Això és, en part, com un joc. El que més m'agrada és quan respons, que tots els nens et miren amb cara d'interès. M'ho passo molt bé.
Tema a part, aquest dimarts vaig anar, sobretot, al racó de regletes.
Consisteix en ajudar als nens a fer sumes mitjançant uns blocs de fusta. Els d'1 unitat són més petits que els de dos, i així successivament. És complicat explicar-ho. El cas és que jo també hi havia jugat, a la Tordera, però no me'n recordo gaire. Tinc alguna vague imatge, però només molt difuminada. Per això em va costar... sí, bé, em va costar una mica entendre-ho els primers cinc minuts.
Crec que el pròxim dimarts aniré al racó de mandales o al de cartes.

Petons de Xocolata

Hola!

Em dic Júlia López i a partir d'ara aquest serà el meu blog de treballem plegats. 

Els dimarts, just després de dinar, vaig a l'escola La Tordera amb els nens i nenes de 1rA, de la classe de la Xocolata. Aquesta mateixa tarda els toca fer racons, que són una espècie de jocs en què es fan activitats com ara matemàtiques, llengua, dibuix, o simplement el joc. 

Mica en mica aniré descobrint aquests tallers i també coneixeré més tots els nens i nenes de la classe.  

De moment, però, ja puc dir que he participat superficialment en uns quants d'aquests racons, encara que no els he descobert tots encara. 

Els alumnes m'han ensenyat tot orgullosos uns dibuixos que van fer amb xocolata desfeta, lligats amb unes pinces a un fil que penja del sostre, com peces de roba en un estenedor. Són molt originals i, ho he d'admetre, em vaig morir de ganes de dibuixar jo també. 

També em van explicar que havien fet petons de xocolata. Van posar-se xocolata als llavis i van agafar un mural, on els van estampar. Ara, el tenen penjat a la classe i n'estan molt contents. 

He ''cuinat'' i ''planxat'' al racó de cuinetes. Feia tant de temps que no jugava a aquestes coses, que he recordat tot el que solia fer amb la meva germana quan érem petites. També he jugat a construcció amb uns blocs de fusta i he vist fotografies de torres i cases que havien fet els nens. 

De moment, puc dir que estic molt contenta amb la classe que m'ha tocat, que hi ha molt bons nens i nenes i que, durant l'estona que estic allà, jo també em sento petita, ja que torno al meu jo juganer i creatiu.