Cap a l'Institut!

El dijous passat, els nens i nenes de les escoles van venir a l'Institut. Nosaltres els vam preparar una gimcana molt divertida amb diferents proves. Resulta que hi havia un pallasso dolent que s'havia escapat del circ Cric i havia robat les pintures dels bancs que necessitàvem els alumnes per a pintar els bancs del pati. Hi havia dos pallassos més que eren bons, i un d'aquests era jo. Em vaig disfressar amb una faldilla ajustada a la cintura, de color blau fosc amb joguines dibuixades, mitjons cridaners, una samarreta de ratlles vermella, un nas pintat, una espècie de jaqueteta i un munt de coses més... Vaja, que feia una pinta estranya. Als nens, però, els va agradar, almenys als més petits. Quan ens van veure, van començar a cridar: "Pallassos! Pallassoooos!" i els vam repartir globus, però de seguida es van acabar.
De La Tordera, només van venir els de segon... Em va fer molta pena que no vinguessin els meus nens, perquè volia que veiessin l'institut, presumir d'ells i, en el fons, que em veiessin amb aquell aspecte.
Mentre els nens anaven fent les proves, anàvem apareixent i saludant, i animant-ho una mica tot. Hi havia una parada de buscar les peces d'un puzzle i fer-lo per trobar la pista, una altra de maquillatge, una de jugar a matar... L'objectiu era trobar les lletres de tota la paraula "pista de voley", perquè allà era on s'amagava el pallasso dolent amb les pintures.
Vam fer-lo sortir uns quants cops a córrer pel pati també, però tots els nens es van emocionar, el van anar a perseguir per treure-li el pot de pintura i, al cap de poc, el van atrapar. Pobre Marc! Va passar per un mal tràngol.
Quan van acabar la gimcana, crec que se'ls va fer difícil acceptar que el pallasso dolent s'havia rendit així com així. Tots volien agafar les pintures!
Després vam anar a menjar el pica pica grans i petit. Hi havia molt de menjar, però no trigar gaire en acabar-se, i menys quan van venir els dels altres cursos de l'institut a menjar el que quedava...
En acabar, em vaig endur una molt grata sorpresa: els meus nens m'havien fet una postal firmada de regal! No m'ho esperava gens, la veritat. Ara està penjada a la paret de la meva habitació!

PD: No tinc fotografies de l'acte, però quan les pengin, si de cas, les posaré.