Treball de recerca en miniatura

Quan vaig arribar aquell dimarts, de seguida van plegar els racons i van endreçar-ho tot en un tres i no res. Resulta que tocava fer exposicions d'un treball que havien fet! Aquest treball consistia en fer un mural amb fotografies i informació, tot amb la lletra esbojarrada d'un nen de primer, sobre un tema que els agradés. Alguns havien portat fins i tot objectes per explicar-ho millor. El mural s'enganxava a la paret, perquè quedés exposat durant un temps, i quan els tocava explicar-ho davant de la classe el despenjaven i, amb la veu tímida, exposaven cada cosa que havien posat.
Després hi havia un torn de preguntes, per qui volgués saber més. Em feia molta gràcia perquè els nens, en teoria asseguts al terra, no paraven quiets i s'anaven ara asseguent, ara agenollant, ara recolzant el peu, ara estirant-se. A més, a vegades un feia una pregunta i el següent, com que no havia escoltat, tornava just a fer la mateixa, i la cara dels altres era encantadora, perquè reien una mica per sota el nas. Per altra banda, les preguntes també eren molt divertides, perquè ja se sap com són els nens i com actuen, i els agrada saber-ho tot. Algun cop, fins i tot, no ho sabia ni la professora.

Devia ser dels primers treballs que havien exposat davant de tota la classe, i era normalíssim que estiguessin molt nerviosos. Per altra banda, vaig trobar el que havien fet cada un d'ells molt interessant.

Caos previ a l'exposició oral, quan els nens recollien els racons i seien

a terra. 

En plena exposició