Es diu cuineta, però no només es "cuina": els nens juguen a pares i a mares, fan veure que planxen la roba, es vesteixen amb alguns pantalons o samarretes que troben en un cistell, truquen per telèfon... Bé, és com si fos una caseta petita. Ah! parlant de casetes, també n'hi ha una de nines de fusta petita, molt mona ella, i també hi he jugat algun cop (als nens els encanta vestir i despullar nines).
Com ja vaig dir, també m'agrada el racó de cuineta perquè em fa sentir com si tingués la seva edat. Està situat a fora, el passadís, així que quan pujo les escales ja sento el xivarri. Si els nens es porten malament, aquest racó és el primer que els treuen, perquè és també el que més els agrada (no m'estranya, tot i que la resta també són molt divertits). I pensar que juguen amb la meva cuina de quan era petita... em fa sentir molt feliç!
PD: Les fotos es veuen mogudes per dues raons: la primera és que la càmera del meu mòbil no dóna per gaire, i la segona és que aquests nens no poden parar de moure's ni un moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario