Cada dimarts, absolutament cada cada cada dimarts, em pregunten si tinc nòvio. I sempre, quan els dic que no, fan cara de tristos i se'n van moixos, fins que passen dos minuts i ja se n'obliden. Va començar amb un nen, que m'ho va preguntar un dia al principi de curs, i es va convertir en una tradició: al final, un dia o altre tota la classe m'ho ha preguntat. La veritat és que m'agradaria haver-los pogut donar bones notícies algun dia...
Fins i tot es van dedicar a buscar-me nòvio per l'escola, i m'anaven presentant candidats. Alguns eren fins i tot més petits que ells, i, és clar, jo els deia que no podia ser, que a mi m'agradaven grans. Em fa moltíssima gràcia aquest esforç que fan per trobar-me una parella, i els segueixo la corrent (quin mal hi ha?, ens ho passem bé). Em sento com en un programa de televisió, d'aquests tant dolents en què "noi busca a noia i viceversa".
No hi ha cap dimarts del qual tingui memòria en què no m'ho hagin preguntat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario