Aquest racó em fa venir nostàlgia: qui de la classe no recorda quan construïem casetes tridimensionals amb senzilles figures planes? Hi ha com una espècie de peces que s'enganxen entre sí pels costats, i et permeten fer tot tipus de construccions. Encara que tampoc vaig sovint a aquest racó, perquè ja s'espavilen els nens sols, m'he dedicat a mirar-lo de lluny. I he recordat com també feiem figures nosaltres! Em fa gràcia, perquè em dóna la sensació que tot amb el que jugàvem segueix intacte, i que ha anat passant de classe en classe. Teníem també molts taulers d'escacs, jocs de cartes i de taula, però això ja era més endavant. Ells encara són massa petits.
A vegades també hi ha baralles, en aquest joc: un agafa masses figures per a la seva construcció, i l'altre quasi no en té. Costa tant que els nens es posin d'acord! Sovint acaben enfadant-se i plorant, i jo, la veritat, no sé com resoldre-ho. Però també, altres vegades, col·laboren entre ells per a fer una construcció més gran, més maca i més complexa, i penso que aquesta és la millor manera de jugar: compartir per millorar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario