El conte viatger

A la Tordera, cada Sant Jordi es fa una espècie de conte-manualitat que es diu el conte viatger. Cada classe fa el seu, i conforme van pujant de curs la temàtica és més complexe i hi ha més lletra, és a dir, que prenen més forma de llibre. Es diu conte viatger perquè els nens de la classe se'l van emportant d'un en un a casa per ensenyar-lo als pares. Durant un temps, però, s'exposa a l'àgora de l'escola. Fa molt temps que és tradició fer-lo. De fet, crec que els del nostre curs, que vam arribar a l'escola els primers, també el vam fer durant tots els cursos, així que és quasi tant antiga com l'escola.
Durant dos dies van estar fent conte viatger. El primer van decidir la història entre tots. Al final van quedar que anava sobre dos fades que es barallaven per qui feia el menjar més bo, i que es trobaven a un noi i li demanaven que triés quin menjar era el millor, i a partir d'aquí començaven a passar coses...
El segon dia van perparar-lo. Van fer plats de menjar amb plastilina i altres materials. Un, per exemple, era arròs a la cubana amb un ou ferrat. El rovell de l'ou el van fer amb mitja pilota de ping-pong pintada de color groc, la clara amb cotó-fluix i l'arròs era de veritat, enganxat amb cola blanca sobre un plat de plàstic. També van fer cuixetes de pollastre amb paper de seda enrotllat sobre un pal d'un arbre, entre d'altres.
Aquí deixo el resultat final:

A la imatge es poden veure els plats amb el menjar de mentida (nyam... quina pinta!) i

també els plats amb els dibuixos que van fer per a representar la història.

 Tot plegat sobre una estovalles de càmping!