A reveure!

Encara que em penso que no es podia, vaig tornar a la classe de la Xocolata després que els nens vinguessin a l'institut. No hi havia dret: tothom havia veure pogut veure els seus menys uns pocs. Així que vaig decidir que volia tornar-hi i despedir-me com Déu mana, perquè el passat hi havia anat només un quart d'hora per a dir adéu, ja que havia d'anar a una reunió a Barcelona i no em podia quedar, i no vaig tenir temps de dir res. Quan anava a marxar, la professora, la Rita, els va reunir i em van abraçar, tots a la vegada i amb tal força que gairebé rodolem pels terres! Va ser molt maco. Vaig estar a punt de plorar. Després, com que no estaven satisfets, van fer una fila i van venir d'un en un a fer-me una abraçada. Que monos! Alguns em van tornar a preguntar si ja tenia nòvio, i em va doldre dir-los que no.
M'agradaria tornar-los a veure, i poder veure com van creixent, perquè me n'he encapritxat. Són molt bons nens.
M'enduc un molt bon record d'aquest projecte, perquè, al cap i a la fi, m'ha permès tornar a ser una nena, alhora que he après a ser responsable i a tenir cura dels nens. Després d'això, cal dir-ho: m'agraden més. Cada un amb la seva personalitat, tots són especials, tots fan preguntes innocents i alhora tant vitals, tots són tant creatius i imaginatius... Per això, de tractar amb nenes i nens, en pots treure moltes coses bones.
M'agradaria que tothom, és a dir, tots els cursos més petits que el meu, poguessin gaudir de la mateixa experiència, perquè som l'únic institut que conec que ho fa i trobo que és un molt bon projecte, tant positiu per l'alumne que ajuda com per els nens i nenes que la reben.
Acabo aquest blog amb una foto de la foto firmada que em van fer els nens, penjada a la paret de la meva habitació:

Moltes gràcies per tot! A reveure!